dijous, 21 de gener de 2016
Comentari de text
DONA D'AIGUA
Es pentinava,
entre grans parets rocoses,
la seva llarga cabellera,
cantant,
i respirava l'oxigen de la nit.
Havia sortit,
a la superfície,
per sentir la suavitat de l'aire
i admirar els raigs de la lluna
(que contemplava).
Era una dona d'aigua,
de fum,
amb bellesa temptadora:
si t'atrapava la seva mirada
et converties en una pedra.
El seu regne eren les profunditats
de les aigües vidrioses
que brollaven de les fonts ufanes
(gran espectacle aquàtic).
La seva bellesa era un parany,
de fet,
tota bellesa ho pot ser.
Les pedres que trobeu vora
estanys,
llacs
o salts d'aigua,
són temptacions de qui no va poder
resistir-se a l'encanteri
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.
Antònia Lladonet
1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.
Els llacs de muntanya que envolten la vall d'Aran són també el refugi d'unes criatures fantàstiques, les dones d'aigua, unes dones guapíssimes que dediquen hores i hores a la seva plaer favorit, pentinar els llargs cabells assegudes a la vora de l'aigua.
La major part del temps romanen amagades però solen sortir a les nits de lluna plena, quan tenen per costum rentar i estendre la roba.
Només en aquest moment tindràs ocasió de veure-les i si a més, aconsegueixes una peça seva, la llegenda assegura que tindràs sort la resta de la teva vida.
2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.
4. Per què eren perilloses?
Et converties en una pedra.
Et converties en una pedra.
5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?
són temptacions de qui no va poder
resistir-se a l'encanteri
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada