dilluns, 25 de gener del 2016

divendres, 8 de gener de 2016

Postnadal






      1. Explica la cosa més especial que t'hagi ocorregut aquest nadal i com t'ha fet sentir. També has d'explicar el que t'hagi agradat menys i per què. 



El millor que m'ha passat en aquest nadal va ser un viatge al meu país. M'ha agradat perquè vaig veure a la meva família que fa temps no la avia vist. Vaig aprendre noves  experiències que em ven ha serbir per a un futur i visite molts llocs mossarabismes.




divendres, 8 de gener de 2016

Agricultura de mercat-ciències socials tema 5





             1. Cerca informació sobre els factors que condicionen l'aprofitament agrícola, els exposes i en fas un resum.

 








             2. Cerca informació sobre l'agricultura de mercat als països desenvolupats. Elabora una llista dels aspectes positius i negatius de l'agricultura de mercat.


Paisos desenvolupats : una agricultura de mercat .
.Competitivitat:baixada dels preus . 
.Localització dels productes : comercialització.
.Transport especialitats :conservacions .
.Contaminació del sòl i les aigües .
.Subvencions dels països rics :desavantatges a països pobres.


 



 
 


 Los aspectes  positibos :

 El positiu=És que els mercats d'agricultors són beneficiosos per mantenir els preus dels aliments en una regió determinada.El concepte també ajuda a les explotacions familiars en els negocis.


Los aspectes negatius : 
 El negatiu=Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les explotacions i augmentar la productivitat per escala.Aixo destrueix l'hàbitat de diverses espècies i afavoreix l'erosió,solen ser monocultius monovarietals,pel que hi ha pèrdues de biodiversitat,hi ha homogeneïtat genètica,i es veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps,l'ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers i eliminar insectes beneficiosos.






dilluns, 18 de gener del 2016

dilluns, 9 de novembre de 2015

Socials tema 2



      1.  Cerca informació sobre quines són les funcions d'un estat.




Definición de función de estado

Por último, aunque no por ello menos importante, debemos saber que algunas variables termodinámicas son, además, lo que se conoce como funciones de estado. ¿Qué significa esto? Significa que si el sistema sufre una modificación y pasa de un estado A a un estado B, el valor de estas variables termodinámicas que son funciones de estado no depende de cómo se ha efectuado la transformación, sólo del estado del sistema.
Veremos esto con un ejemplo concreto para que sea más sencillo, tomando como variable la temperatura. Consideremos un sistema que está en un estado A en el cual la temperatura es de 20ºC. Este sistema sufre una transformación y pasa a estar en un estado B en el cual la temperatura es de 60ºC. El sistema en le estado B seguirá estando a 60ºC independientemente del camino que haya seguido la transformación. No depende del camino que ha seguido dicha transformación, no importa si se ha calentado y luego enfriado, o si se ha calentado progresivamente… La temperatura en el estado B seguirá siendo de 60ºC, sin importar cómo se ha llegado a ello. Por esto, la temperatura es una función de estado, sólo depende del estado del sistema en el momento en que lo consideremos.
Transformación de temperatura: ejemplo de función de estado
Otra forma de decir esto es que las variaciones que experimentan las funciones de estado sólo dependen del estado inicial y final del sistema. En nuestro caso la variación de temperatura es de 40ºC (60 – 20).
Otras variables termodinámicas que son función de estado son el volumen, la presión, y otros nuevos conceptos en los que vamos a profundizar a lo largo del tema como la energía interna, la entalpía, la entropía y la energía libre de Gibbs.

      2.  Explica la diferència entre una democràcia i una dictadura. Explica quina és la situació actual del nostre país.
  
La democracia es el sistema de gobierno más extendido, sobre todo en la sociedad occidental, a pesar de que ha sido duramente criticada por ciertas debilidades, así como en ocasiones por esconder en la práctica una dictadura no reconocida.
La dictadura es un sistema de gobierno en el que la soberanía se ejerce a través de una persona o partido político. Para no confundirse con otros gobiernos autoritarios, carece de ideología, así como de deseos de cambiar la sociedad o buscar el apoyo de masas.

dilluns, 9 de novembre de 2015

Socials dossier tema 2


 

1. Cerca informació sobre la diferència entre un estat i una nació. Posa exemples, també imatges.



  Una nacio es un grup de gent que per motius geografics i sociologics i culturals es senten una unitat, en poden parlar per tant de nacio valenciana, catala, vasca. Un estat pot ser dues coses o be una nacio en ejercit que la defenga o be un territori plurinacional controlat per un mateix poder politic, que per el temps i per la maquinaria propagandistica acabara convertintse en nacio, Aplastant els nacionalismes historics, espanya encara hi es en eixa fase, en la que poc a poc el castella se va imponent com element de cohesio de forma voluntaria i no imposa, la seleccio nacional en fa cridar soy espnayol espanyol espanyol, i els bous com a festa nacional, en la que per cert no me identifique, pero poques raons mes, gastronicament som molt diferents, val en Madrid es fan paelles, pero son tan madrilenyes les paelles com valencians els spaguetti, aixi es pot concloure que es espanya amb el seus 301 anys de historia es encara una nacio en formacio, que deu elegir quin cami tomar, el estil frances, aplastant les nacionalitats anteriors, o el america, on les petites nacions dins del seu se soles fagen que engradirla, espere que el segon cami si no me obligaran a ser indepentista

jueves, 26 de noviembre de 2015

La dièresi

 La dièresi. Exercicis

1.      Escriu la dièresi als mots que n’hagin de dur, segons les normes esmentades.
  1. adeqüi, ungüent, ambigüitat, qüestió.
  2. diürn, traduïes, produïen, produit.
  3. estudii, canviin, renunciis, negociin
2.      Canvia el nombre dels mots següents: els que estan en plural, escriu-los en singular, i a la inversa.
  1. veïns veí ; reduíem reduim ; genuí genuins;
  2. que suïn siuns ; ell traduïa traduiem; paraigües paraigüa ;
  3. agraeixo agraeixen ; intuïssis intuía ; suïssos suís ;
  4. país països; llengua llengues ; veia veïnes ;
  5. produíeu podríen ; construïssin construíen;  tradueix tradueixen .
3.      Subratlla la vocal tònica i escriu les dièresis que calgui damunt les formes verbals següents.
  1. En Joan estudia força; tu cal que estudiis més.
  2. Canvia’t el cotxe i renuncia a la moto.
  3. Els prego que no copiin a l’examen; que no continuin fent-ho.
  4. Canviin l’oli del motor; envii’m la factura per correu.
  5. Convé que negociis amb el director el nou conveni. No menyspreis la teva habilitat negociadora.

4. Fixa’t que els verbs acabats en vocal més –ir, com ara traduir, conduir, duen dièresi a les formes no accentuades.
Accentua i escriu les dièresis on calgui:
    1. tradüia. Traduies, traduïem, traduieu, traduien.
    2. conduïm, conduiu, conduïs, conduissis, conduïssim, conduissiu, conduïssin.
6. Escriu les dièresis que calgui a les frases següents:
  1. Aquell polític es va suicidar.
  2. La ingenüitat del personatge és extraordinària.
  3. Aquesta figura té una forma tirant a romboidal.
  4. Aquell home va aconseguir molt renom a partir d’aquella heroicitat.ç

7. D’acord amb cada punt de les excepcions a la dièresi, fes els exercicis següents.
Escriu les formes corresponents dels verb agrair.

joagraeixo
tuagraeixes
ell; ella; vostèagraeix
nosaltresagraïm
vosaltresagraïu
ells; elles; vostèsagraeixen

                


8. Escriu la dièresi on calgui.
    1. Suïssa: un estat format per petits països.
    2. Són unes habitacions contigues a les dels veïns.
    3. S’estàn prodüint moltes revoltes en aquell país.
    4. T’agrairía que reduissis la velocitat.
    5. L’egoisme de cadascú no va permetre arribar a una coincidència de criteris.
9. Escriu l’accent i la dièresi als mots de les frases següents que n’hagin de dur.

      1. En Marius traduïa de l’ucraines al català.
      2. La Lluïsa toca l’harmoniüm molt bé.
      3. En Lluís fa un programa diürn a la radio, produït per la BBA.
      4. Agraint-li la seva invitació, els saludem cordialment.
      5. No ho hem entès tot, però n’hem deduït el sentit.
      6. Tenia la intuició que era la llet homogeneïtzada el que li produïa cremor d’estòmac.
      7. L’empresari arruïnat se suicida el mes passat.
      8. Diuen que encara han redüit més el pressupost d’enguany.
      9. La festa no fou tan lluida com s’esperava.
      10. Creía que els astres influien sobre el destí dels homes.
      11. Estàn construint una residencia per a ancians.
      12. Coia la verdura amb aigua mineral.
      13. No duïa el carnet de conduir i, per això, el guardia el volia arrestar.
      14. Avui han detingut diverses persones que feïen contraban de cocaína.
      15. Han ordenat que evacuin tota la cruïlla afectada.

dijous, 5 de novembre de 2015


   1. Cerca un text que parli sobre la industrialització a les societats europees, el penges al teu blog i fas les següents tasques:

           -Resum del text.
           -Fes-ne també un esquema.
           -Cerca 5 imatges que se li corresponguin.

2. Penja tota la informació que trobis sobre les conseqüències d'aquesta industrialització a les societats europees i en fas un resum.
       Entre 1780 i 1850 es va produir, des de la Gran Bretanya, una transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial. Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els obrers es van concentrar en grans fàbriques. La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia (formada pels propietaris dels mitjans de producció) i el proletariat (la mà d'obra assalariada que només comptava amb els escassos ingressos del treball per alimentar una "prole" en expansió).


1. L’augment demogràfic i l’expansió agrícola

1.1. La revolució demogràfica.- Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement anomenat revolució demogràfica. Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i el progrés de la higiene i la medicina que van produir una disminució dràstica de la mortalitat que va fer augmentar la població, encara que la natalitat (tradicionalment elevada a l'Antic Règim) també va experimentar un cert increment així com l'esperança de vida que va pujar lleument degut a una millora de la salut general de població.

1.2. La revolució agrícola.- L’increment de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció. Per a estimular-la, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra que va passar quasi totalment a mans privades de particulars (burgesos). Pel que fa a les tècniques de cultiu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seua substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk) que van incrementar l'aprofitament i el rendiment del sòl, juntament amb la mecanització progressiva de les tasques agrícoles com a conseqüència dels avanços de la Revolució Industrial.


2. L’era del maquinisme

2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques.- Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica. Les màquines van anar modificant els antics sistemes artesanals: les primeres que es van introduir anaven accionades per la força humana, posteriorment per l'energia hidràulica i, a partir de l'invent de James Watt, pel vapor. La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van impulsar el sistema fabril de producció.


2.2. La indústria tèxtil.- A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó on van començar a aplicar-se innovacions per augmentar-ne la producció: la llançadora de volant (1733) va augmentar la velocitat del procés del teixit, noves màquines de filar van incrementar la producció de fil i, més endavant, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil.

2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia.- La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització, ja que la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc va fer augmentar la potència calorífica dels alts forns. Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.


3. La revolució dels transports

3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor.- El ferrocarril s’utilitzava a les mines per a transportar el mineral en vagonetes, empentades per cavalls o per braços humans, que es movien sobre rails. Les primeres innovacions consistiren en un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes que impedien el seu descarrilament, però l'invent fonamental per a la revolució dels transport va ser la locomotora d'Stephenson, que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor. Posteriorment, la màquina de vapor s'aplicaria al transport marítim (Fulton) i els vaixells de vapor, a poc a poc, substituiren els tradicionals de vela.

3.2. L’increment del comerç.- La Revolució Industrial també va significar el pas des d'una economia agrària de suficiència a una economia de mercat, més diversificada, en la qual els productes estaven destinats a la venda en mercats cada vegada més amplis i llunyans. Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels agricultors i de les classes populars. La millora dels sistemes de transport va permetre tant l’augment del comerç interior com l'exterior, sobre tot a partir de mitjans del segle XIX.


4. El capitalisme industrial

4.1. El liberalisme i el capitalisme.- Adam Smith va establir els principis del liberalisme que són l’interés personal i la recerca del màxim benefici com a motors de l’economia. L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi) ja que els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda.

4.2. Els bancs i les finances.- La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capitals per a invertir. Les empreses exigien grans quantitats de capital en metàl·lic, diners que un sol empresari no podia aportar i aleshores van sorgir les societats anònimes que fraccionen en parts, o accions, el capital que necessita una empresa i que poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

4.3. L’expansió del capitalisme industrial.- A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia que del tèxtil, mentre els Estats Units, Rússia, Alemanya i el Japó es van industrialitzar més tard, entre el 1850 i el 1870. Al sud d’Europa, en canvi, van coexistir regions industrialitzades amb zones molt rurals. L’Europa oriental, però, fins ben entrat el segle XX es va mantenir al marge de la industrialització.


5. La segona fase de la industrialització

5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries.- En una segona fase, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó ja que la invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques i el motor d'explossió obria noves possibilitats. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions indústrials, mentre el petroli es començava a extraure als Estats Units a mitjan segle XIX. La metal·lúrgia adquiria un gran impuls per la producció de nous metalls, mentre a Alemanya l'automòbil de Daimler i Benz aconseguia un gran desenvolupament junt a la indústria química.

5.2. Una nova organització industrial.- A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie per augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos. Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la fabricació en cadena. Aquest sistema de producció va nàixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo (fordisme). Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses cada vegada més grans.


6. La nova societat industrial

6.1. La burgesia.- La burgesia es va convertir en el grup hegemònic al ser la propietària de les indústries i els negocis. Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques, però també existia una burgesia mitjana de professionals liberals, funcionaris i comerciants, així com una petita burgesia de botiguers i empleats de comerç.

6.2. Els obrers.- Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques ja que eren un grup molt nombrós i desafavorit perquè, al principi, no hi havia cap legislació que fixara les condicions laborals dels treballadors. En conseqüència, les seues condicions de vida resultaven molt dures amb jornades laborals de 12 a 14 hores i remuneracions insuficients.

6.3. Les primeres associacions obreres.- La primera reacció dels obrers va ser la seua oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur, fent protestes dirigides cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme). Per defensar els seus interessos i des d'una consciència de classe social amb uns problemes comuns, es van crear organitzacions de treballadors i sindicats.


7. El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme

7.1. El marxisme i el socialisme.- A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera per destruir el capitalisme, la propietat privada, les classes socials i l'Estat per assolir l’ideal de la societat comunista, després d'una etapa intermèdia de dictadura del proletariat, on regnarà, finalment, la igualtat i la propietat col·lectiva. A partir de l’últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.

7.2. L’anarquisme.- L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics: 1) l’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social, 2) la defensa de formes de propietat col·lectiva i 3) el rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat. Els anarquistes defensaven l’acció revolucionària dels obrers industrials i dels treballadors del camp per a destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària, sense déus, ni pàtria, ni patrons.

7.3. L’internacionalisme.- Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir esforços a nivell internacional de totes les forces de la classe obrera per lluitar contra el capitalisme i la societat de classes. El 1864 es va crear l’Associació Internacional de Treballadors (A.I.T.)a la qual es van adherir Marx i els seguidors del socialisme científic o comunistes (marxistes), anarquistes i sindicalistes. El 1889, després de la ruptura amb Bakunin i els anarquistes, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.


 


2. Penja tota la informació que trobis sobre les conseqüències d'aquesta industrialització a les societats europees i en fas un resum.
manteniment de la natalitat i disminucio de la mortalitat

dimecres, 28 d’octubre de 2015

Junts

 JUNTS
Escriviren la seva història junts a les parets del món.
Els quedava molt de camí per vagar plegats.
Ella deixà caure el seu cap,
lleugerament, sobre l'espatlla de
l'amat.
Ell s'amarà d'aquell perfum femení,
tan íntim,
tan dens,
tan sensual,
tan seu,
que l'acompanyava feia anys i del qual

ja no en podria prescindir.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
 
 
Resultado de imagen de juntos
2. Tema del poema.

amor

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

Escriviren la seva història junts a les parets del món.  17
Els quedava molt de camí per vagar plegats.  13
Ella deixà caure el seu cap,  9
lleugerament, sobre l'espatlla de  10
l'amat.  2
Ell s'amarà d'aquell perfum femení,  11
tan íntim,  3
tan dens,  2
tan sensual,  3
tan seu,  2
que l'acompanyava feia anys i del qual.  11
 ja no en podria prescindir.  9
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: vagar, amarar-se, prescindir.
       VAGAR.Deixar vagar els      pensaments.
 AMAR-SE.Estimar-se

5. Fes un resum del significat del poema en general.
Son noviets,i encara li queden moltes coses per viure. 6. Què vol dir l'expressió "Escriviren la seva història junts a les parets del món?" Justifica la teva reposta.
 Que ho sabran tot el mon i tindran enveja.
7. Opinió personal.
M'ha agradat perquè te molta de raó.
 

dimecres, 28 d’octubre de 2015

Redacció



             1. Cerca informació sobre qui són els Antònia Font. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.



 

             2. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.
          

             3.  Explica què significa per a tu l'amor, si consideres que has tengut bones experiències i si tu et consideres un bon amant i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona que tu estimis? Justifica la teva resposta.









Redacció



             1. Cerca informació sobre qui són els Antònia Font. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.

Antònia Font va ser un grup de música mallorquí, nascut el 1997, que es caracteritzava per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. 

Antònia Font (2008).jpg 

Habitualment, se'ls classifica com a grup de pop, tot i que ells manifesten que en el moment de compondre les cançons no tenen "prejudicis d'estil", i els temes són una cosa que, sovint, surt espontàniament. 
Entre els temes de l'univers creatiu d'Antònia Font destaquen, especialment, l'espai, l'astronomia i tot el que es relaciona amb l'astronàutica; però, també, l'ambient més quotidià i proper, que estableix un joc constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món.