Comentari del poema: Fa mal

Comentari del poema: Fa mal

FA MAL
Fa mal, sí, molt de mal...

Són escenes que no gosam
ni mirar, el pitjor destí per a 
uns infants innocents, d'humil
mirada perduda en els vents.

Fa mal, sí, molt de mal...

Un mal infinit que t'estreny
el cor i et remou les entranyes.
Un mal que no hem hagut de patir;
només ells saben el que és
viure així.

Fa mal, sí, molt de mal...

Veure innocències menudes
sense alegria, sense ajuda, sense res.
Només per haver nascut en un món
mal repartit, en un món que no sent,
en un món que dorm panxa plena i
amb els ulls tancats al patiment aliè.

Fa mal, sí, molt de mal...

Refugiats que cerquen sobreviure entre
lleons i feres terribles, entre la natura
banyada d'una mar salvatge que engoleix
sense intenció, però també sense contemplació.

Fa mal, sí, molt de mal...

...i impotència.
Antònia Lladonet

COMENTARI DEL POEMA

1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.

2. Explica en una paraula el tema del poema.

3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 

3. Explica el significat de cada estrofa.

4. Resumeix en tres línies el contingut del poema.

5. Què en penses del conflice a Síria? Cerca'n informació.

Comentari del poema: Ningú no m'ho havia explicat

Comentari del poema: Ningú no m'ho havia explicat

NINGÚ NO M'HO HAVIA EXPLICAT
Ningú no m'havia explicat
que el millor regal podien
ser les paraules que algú
et pot dedicar i el conhort
que et poden arribar a
donar.

Paraules ufanoses que
es mouen amb soltesa
i de manera elegant.
Paraules seductores
que escriuen històries
amb la veritat, t'allunyen
de la foscor, també de
l'adversitat i sempre et
fan anar cap endavant.

Ningú no m'ho havia contat...
O potser no ho havia copsat.
Antònia Lladonet

COMENTARI DEL POEMA

1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.

Aquest poema significa que les paraula és el millor regal que es pogués donar a algú.

2. Explica en una paraula el tema del poema.

NOMÉS PARAULES

3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 

3. Explica el significat de cada estrofa.

4. Resumeix en tres línies el contingut del poema.

5. A quin regal es refereix? Què en destaca d'aquest regal?

ser les paraules que algú 7+1
et pot dedicar i el conhort 8
que et poden arribar a 7
donar. 2

Paraules ufanoses que
es mouen amb soltesa 7
i de manera elegant.  7
Paraules seductores 7
que escriuen històries 6
amb la veritat, t'allunyen 8
de la foscor, també de 7
l'adversitat i sempre et 8
fan anar cap endavant.  7

1ra:Les paraules moltes vegades poden dir moltes més cosses.

2na:Són paraules amb sentiments elegants. 

3ra:Alomillor l'hi havien dit i no s'havia adonat. 

4. Resumeix en tres línies el contingut del poema.

Hi ha gent que te pot dir moltes paraules però cap t'arriva al cor,en canvi d'una persona a la que aprecies es molt diferent perquè són paraules sinceres i que surten perquè de veritat les sent.

5. A quin regal es refereix? Què en destaca d'aquest regal? 

La vida. Que hem de disfrutar de s'ha vida perquè només hi ha una i l'hem de valorar.

Ningú no m'ho havia contat... 9

A algunos les gusta la poesía

A algunos les gusta la poesía

COMENTARIO DEL POEMA
1. Define con una palabra el contenido del poema.
Sentimientos


2. Explica lo que dice cada una de las estrofas.
No a todo el mundo le puede gustar la poesia.
Que cuando no entiende una cosa se afera a algo como algo oportuno .


3. Resume en dos líneas el contenido del poema.
A la gente le puede gustar la poesia,o no.Como le pueden gustar muchas cosas. Es como una pregunta sin respuesta a la que no esperamos que nos respondan.


4. Opinión personal del poema. Si te ha gustado y por qué.
Me a gustado porque da su opinion personal. Habla por el mismo.

A algunos les gusta la poesía 
(Wislawa Szymborska)
A algunos,
es decir, no a todos.
Ni siquiera a los más, sino a los menos.

Sin contar las escuelas, donde es obligatoria,

y a los mismos poetas,
serán dos de cada mil personas.

Les gusta,
como también les gusta la sopa de fideos,
como les gustan los cumplidos y el color azul,
como les gusta la vieja bufanda,
como les gusta salirse con la suya,
como les gusta acariciar al perro.

La poesía,
pero qué es la poesía.
Más de una insegura respuesta
se ha dado a esta pregunta.
Y yo no sé, y sigo sin saber, y a esto me aferro
como a un oportuno pasamanos.

Ja ha arribat la tardor

Ja ha arribat la tardor

                      1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli.La tardor és una de les quatre estacions de l'any. Entre l'estiu i l'hivern.

                      2. Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla? Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient. 

                                

Paraules del vent

(Joana Raspall)

El vent em diu coses

que jo no les sé explicar;

coses dolces i boniques

que fan de bon escoltar:

com si cantessin els àngels

amb arpes i violins;

com si les flors hi vessessin

el nèctar que duen dins;

com si em gronxessin les ones

sobre un mar meravellós

dins d'una barca de somni

on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,

al mar de l'encantament,

a escoltar bruixeries

Comentari de text

Comentari de text

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.

-“ Ara ets lliure!” – va dir

L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.

      

 1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.

Tracta sobre un ocell que estava acostumat a viure dins de la gàbia. Fins que un dia el seu amo li va voler donar una llibertat perquè se sentís lliure. Però aquest ocell a veure en perill retorna a la seva dolça llar és a dir la seva gàbia on estava lliure de coses dolentes.

2. Qui és el protagonista principal? Què li passa?

3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què?

Jo crec que un ocell engabiat no simbolitza la lliberta, perquè no tenen la possibilitat ni la oportunitat de poder ser lliure.

    

4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberta també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta

 

El viatge a Ítaca 

 

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences. 

Lluis Llach

                                

     
          1. Heu vist que el nostre blog comença amb uns versos d'aquest poema que fou traduït i musicat pel compositor Lluis Llach. Descriu una bona filosofia de viure i m'agradaria que vosaltres descobríssiu quina és. Simplement doncs, copia el poema al teu blog, acompanya'l d'una imatge adient, explica el que ens conta i penja a la mateixa entrada la cançó.



 La filosofia que explica aquesta poesia és que quan fem alguna cosa busquem la manera que millor ens pugui anar millor és a dir buscar el cami que ens pugui omplir d'experiència i saviesa

Qui ets...


  1. Ara te toca fer una entrada més personal que ens ajudi a conèixer-te millor. Fes un escrit on expliques com és el teu caràcter, o com creus que és, el que t'agrada fer habitualment, quines són les persones que més t'estimes, les coses que t'apassionen, que et preocupen, sense les que podries viure, les teves il·lusions, etc. Ens interessa molt el que ens contis.


Sóc una persona amb caràcter apassionat i flexible de adaptar-se a qualsevol dificultat. Diàriament m'agrada menjar, veure la tele, estudiar, sortir amb moto, parlar amb la meva família, fer coses diferents sempre que pugui.
Les persones que m'agraden són: la meva família meus companys de classe i els meus amics. Les coses que em preocuparia i que m'enfadaria molt són les mentides ja que una vegada que em menteixin perd la confiança absoluta per sempre. Ja que em costaria molt adaptar-me a aquest error.